MULLAT 2011

Sant Joan 2011

FESTES DEL ROSER 2011

Hem guanyat! ens diuen des d’Esquerra Republicana de Vallbona. Felicitats! els hi diem nosaltres malgrat que  les cares llargues que lluïen en acabar el recompte de vots, ens deien tot el contrari. Res a veure amb l‘escena que es va viure fa quatre anys:  varen perdre i ho van celebrar desaforadament  com si d’una gran victòria es tractés.  Perquè aquesta incongruència? Ho sabem tots: fa quatre anys van fer trampa grossa.

Fa quatre anys la situació va ser de signe contrari. El PSC va guanyar les eleccions. L’Oscar Labraña, en acabar el recompte de vots, en comptes de saludar al Romà en reconeixement de la victòria socialista, el que va fer és fondre’s en una abraçada amb la candidata electa de la llista  de CiU, en un acte de públic reconeixement de l’autoria de la  mala jugada de fer entrar a una persona del seu grup polític a través d’una altra formació. Això te noms i cognoms: menyspreu a la democràcia, vilesa, manca d’ètica,manca de respecte al grup de CIU i al poble de Vallbona... Va ser una trampa indigna de gent que s’anomenen demòcrates, una autèntica burla   als vallbonencs i vallbonenques. Cal tenir penques, moltes penques per fer aquesta vilesa i en acabat omplir-se la boca parlant de Democràcia. Un govern estructurat sobre aquestes premisses, és un govern, sense cap dubte,  il.legítim. Aquesta actitud indigna ha presidit tot el mandat d’ERC. L’hem hagut de patir Ple a Ple, dia a dia des de l’oposició.

 Quelcom ha canviat: Enguany, a diferència de fa quatre,  no hi ha hagut ni escridassades, ni burles, ni manifestacions grolleres del tot indignes de persones civilitzades i que es varen proferir cap a la persona d’en Romà Casanovas. Aquest any hem pogut veure que a files d’ERC, tot hi havent guanyat,  hi havia cares llargues. Des de les files del PSC, acceptació del resultat. Des de CiU, tot i que traspuaven desil·lusió per no haver incrementat el resultat de l’any  2007,  se’ls veia coneixedors de la bona situació en que els havia deixat l’empat entre ERC i PSC.

Val a dir que , enguany, en acabar el recompte de vots, en Romà Casanovas va anar a  saludar a l‘Oscar Labraña en un acte de reconeixement de l’èxit electoral d’ERC a Vallbona.

 Són diferents maneres de fer.

 Vist tot el que hem exposat és fàcil deduir que des del PSC de Vallbona se’ns fa impossible arribar a cap mena d’acord de govern amb la gent d’ERC.  La seva manera de pensar i d’actuar son diametralment oposades a les nostres.

Creiem que el proper govern hauria de ser un govern seriós, capaç de arreglar el desgavell d’aquests quatre anys d’inactivitat. Capaç rebaixar la divisió creada al nostre poble. Divisió entre persones provocada per un govern sectari on l’amiguisme ha estat el denominador comú de totes les actuacions.

Nosaltres proposarem a CiU arribar a una entesa de govern. És, sense cap dubte, i es miri per on es miri, l’única opció viable. O, si més no, la més positiva pel poble.

Grup Municipal Socialista a Vallbona    Maig de 2011.

PROGRAMA ELECTORAL

eixos vertebradors

Quatre han de ser els eixos fonamentals de la nostra actuació si formem govern:

1.   Intentar arreglar els fils trencats  d’aquelles qüestions  que s’han deixat perdre o no han estant suficientment lligades:

a-   Conducció del clavegueram de Vallbonica a la Depuradora : no s’hagués tingut de donar permís de connexió fins que no estigués feta l’obra. És imprescindible reobrir les negociacions amb l’Agència Catalana de l’Aigua.

b-  Consolidació de l’institut: l’institut va venir a Vallbona perquè, amb una postura valenta (que no varen tenir la resta de pobles) varem oferir per a la seva construcció els terrenys del camp de futbol, que és l’únic espai públic amb qualificació urbanística que permet l’equipament. Això sí, amb l’única condició que aquell mateix any s’iniciessin els treballs de construcció del centre. Això va ser canviat pel govern que ens va succeir. La situació actual és que en comptes d’un institut el que hi ha són uns barracons i el greu perill que el puguin traslladar a un altre lloc. És imprescindible intentar, amb actitud decidida, canviar la situació.

c-   Circumval·lació viària del nucli de Vallbona: estava emparaulada amb el Conseller Joaquim Nadal però, no sabem el perquè, en aquests quatre anys s’ha abandonat la gestió. És un tema  important de recuperar ja que unirà les parts de Vallbona a banda i banda de la via, estalviarà trànsit per dins la població i evitarà el pas a nivell.

2.   Pla d’Ordenació Urbanística Municipal: és una eina imprescindible per a quasi totes les actuacions que és vulguin fer a un poble i que varem deixar preparada per a la seva aprovació inicial. Ha estat també aparcada aquests quatre darrers anys.

3.   Ampliació Plaça de l’Església: ja fa quatre anys ho varem dir. S’ha de canviar la qualificació urbanística del solar adjunt a la Plaça per a que pugui formar part de la mateixa. Amb aquesta nova ampliació (la primera va ser afegir-li el tram de carrer que anava del c/Major al c/ Nou), haurem aconseguit un espai públic de considerable magnitud al vell mig del poble.

4.   Benestar, serveis socials i ciutadania: haurem de prestar especial atenció a aquelles persones més colpejades per la situació de greu inestabilitat econòmica i social que estem patint. Aquesta serà la nostra principal inversió.

Per tot això, i més, us demanem el vostre VOT per a la nostra candidatura

                   

botlletí informatiu

Romà Casanovas

V

eient la nul·la activitat dels nostres governants d’ERC,  incapaços ni tant  sols d’acabar les tasques que des de l’anterior equip del PSC ja havíem iniciat, hom pot pensar que a Vallbona s’han perdut quatre anys. El mal més gros, però, no ón els anys perduts, sinó el gran pas enrere que Vallbona ha fet i la pèrdua d’oportunitats de gran calatge. Posem exemples: 1.- La circumval·lació de Vallbona des de Vallbonica a la C-15. 2.- La requalificació urbanística de Vallbonica, 3.- La connexió del clavegueram de Vallbonica a la depuradora, 4.- La  consolidació de l’institut. 5.- L’acabament  del Pla General Urbanístic. A més s’han engegat costoses aventures urbanístiques impossibles de realitzar  i que ara s’hauran de refer.

El tren de les oportunitats no passa gaire sovint i, si no ets a l’aguait, el perds.  La manca d’iniciativa, la incapacitat i l’abandó de la gestió han llençat per la borda la major part de la tasca de construcció de Vallbona realitzada pels anteriors Governs Municipals. Decebedor i lamentable.

 Les coses costen molt de fer i molt poc de destruir.

Treure l’excés de pintura groga amb la que han pintat les nostres aceres no costa cap calé i és feina d’un matí. Retornar Vallbona al punt on era, serà molt més laboriós. Cal arreglar molts fils trencats i això no ho poden fer els mateixos que han creat el problema.

Ens cal, i ara més que mai, gent mínimament competent.

Parlem de l’Institut

Mireu que n’és de trist i lleig veure com aquells que, per no tenir idees pròpies,  vulguin fer-se seus els mèrits dels altres !!

Això és el que ha estat intentant, continuadament, l’actual govern local  d’ERC amb la paternitat de l’institut.

Com a regidor d’Ensenyament a la passada legislatura vaig contribuir decisivament a que l’institut fos  a Vallbona. I és des d’aquesta condició que   vull sortir al pas d’aquesta inconcebible farsa per part  de l’actual govern municipal d’ERC. És més, des de la nostra gestió s’aconseguia la construcció de l’edifici  a Vallbona  abans d’iniciar l’activitat acadèmica I ho  entendreu: Un cop construït garantíem que es quedés a Vallbona per sempre. Al Director d’Ensenyament l’hi vam tenir d’oferir l’únic terreny amb l’adient qualificació urbanística (camp de futbol) on es podia edificar de forma immediata un equipament d’aquestes característiques. La resta de pobles no es varen atrevir a oferir els seus respectius camps de futbol! I és per això que s’ho va endur Vallbona   Va ser una gran gestió del nostre equip i un dels grans èxits del grup socialista ja que a ningú se li escapa que a Vallbona, si més no per nombre d’habitants, no li toca, ni de bon tros, la titularitat de l’institut. L’únic que han fet aquesta gent d’ERC amb les seves desafortunades intervencions`(com la de retirar l’oferta dels terrenys del camp de futbol) és impossibilitar-ne la construcció, posar barracons ( per molt de temps), deixar passar l’oportunitat i fer perillar la permanència de l’equipament a Vallbona. Així de clar!

Dídac Castells

LA SANITAT A VALLBONA

La retallada sanitària fa uns quants anys que està instal·lada a Vallbona. Els usuaris i usuàries de la sanitat pública ho sabem molt be.

A Vallbona no tenim metge. O si més no, com si no em tinguéssim. Algú em pot dir que això no és competència municipal. És veritat però, quantes coses hi ha en un municipi que, sense ser competència municipal, requereixen la intervenció de l’Ajuntament? I aquest Ajuntament no mou el cul.

L’Ajuntament és la institució més propera als ciutadans i ciutadanes. I és precisament aquesta proximitat la que fa imprescindible actuar en algunes qüestions que, encara que no ens siguin pròpies, afecten directament la nostra ciutadania.

Aquest Ajuntament d’ERC no han sortit mai del despatx per enfrontar-se a cap institució en defensa dels vallbonencs i vallbonenques. Durant aquesta legislatura em tingut notables exemples de l’abandó en que ens han tingut. No han estat capaços de negociar amb les, companyies d’aigua i elèctrica, amb l’ACA, empresa de recollida de brossa... ni tant sols han defensat davant la propietat a uns ciutadans  desdonats de casa seva per la manca de sensibilitat de l’equip de govern i per la mala gestió municipal.

Vull recordar que quan en Romà era alcalde, havíem tingut durant molts anys al responsable metge del CAP com a metge de capçalera.

I que a la que hi havia el més mínim problema s’anava a trobar ràpidament a la Directora Metge de la zona o al Director d’Atenció Primària Costa de Ponent.

L’atenció mèdica a Vallbona s’ha deteriorat, en bona part, per l’abandó de les funcions dels responsables municipals en no defensar als seus ciutadans davant  altres institucions.

Quique Rentero. Regidor