dimarts, 17 de maig del 2011

Actuacions de l'anterior govern municipal socialista a Vallbonica


 Candidatura Socialista de Vallbona d’Anoia   

Actuacions de l'anterior govern municipal socialista a Vallbonica

A Vallbona es van fer quatre actuacions fonamentals:

• Regularització d'un cens fiable de la propietat
• Projecte d'Urbanització
• L'Obra de l'Enllumenat Públic.
• El Canvi de Canonades d'Aigua en alta.

1 .- El cens: Una de les primeres coses que va fer el primer Ajuntament democràtic (el 1979, essent  alcalde Josep Baqué), va ser denegar l'atorgament de permisos d'obra a Vallbonica. La decisió era justificada per l'autoconstrucció i la manca de serveis públics a la zona. Es va estar quelcom així com una dècada sense construir. En aquest temps hi va haver molts canvis de titularitat de les parcel·les   que no es van reflectir documentalment.                                                                                               Per poder generar quotes urbanístiques per a realitzar les obres de l'enllumenat, es va realitzar, no sense gran dificultat, un cens fiable de propietaris.

2 .- El Projecte d'Urbanització es va redactar per l'empresa Trepitgen i, aprofitant una subvenció, no va representar cap cost per als propietaris.

3 .- L'enllumenat: l'obra d'enllumenat públic va ser vital per al desenvolupament de la zona. Abans era fosc com boca de llop. Per evitar entrar en el barraquisme, el primer ajuntament democràtic, va prohibir construir a tota la urbanització. Més endavant l'equip de govern socialista va promoure l'obra d'enllumenat públic, encara que els informes tècnics i jurídics ens deien que no es podia fer, que l'Ajuntament no podia participar, i menys promoure, cap tipus d'obra a la zona. Però ens la varem jugar. La fórmula va ser reunir a tots els propietaris, que no va ser gens fàcil, per signar un document en què es manifestava que tot el món era coneixedor que l'Ajuntament no estava capacitat legalment per promoure l'obra, però encara es faci igualment i la via seria per administració i que, fos quin fos el resultat de la futura sentència (donàvem per fet que hauria denúncia) els propietaris recolzarien igualment la quota urbanística derivada de l'obra. Va pagar tothom! L'obra es va fer i, a partir d'aquest moment, a Vallbonica es van fer només habitatges de qualitat.

4 .- El Canvi de Canonades d'Aigua.
 Va ser a partir d'una subvenció aconseguida a través del Consell Comarcal. El mèrit està en l'haver aconseguit per part de l'antic govern socialista a Vallbona la dotació econòmica suficient per arreglar la xarxa d'aigua. Es va iniciar en l'anterior legislatura i es va acabar no fa massa temps. A part d'evitar problemes de fuites d'aigua, l'obra també servirà, al seu moment, per rebaixar l'aportació econòmica que hagin de fer els veïns a l'hora de fer les obres d'urbanització ja que aquesta part ja està feta.

Hi ha una altra actuació que va fer l'anterior govern socialista que afecta, de manera especial a la zona de Vallbona. Es tracta del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Vallbona que l'Ajuntament anterior va deixar acabat en la fase d'aprovació inicial i que es tracta d'una eina imprescindible per procedir al canvi de qualificació de sòl urbanitzable a Zona Urbana. Aquesta qualificació atorgaria a Vallbonica el dret d'obtenir subvencions per a les obres d'urbanització. Malauradament, i de manera incomprensible i injustificable, el govern municipal actual ha deixat congelar aquest importantíssim projecte perjudicant, i molt, els interessos del poble i, molt especialment, els dels ciutadans de Vallbonica ja que, d'haver prosseguit el pla, la urbanització seria ara tan urbana com qualsevol punt del nucli.
En cadascuna de les legislatures en què ha estat alcalde Román Casanovas, s'ha avançat cap a la total urbanització de Vallbonica.
Els propietaris de Vallbonica no han hagut de pagar res pel Projecte d'Urbanització, han pagat poc pel del Enllumenat i res pel de l'Aigua. I tot això amb la dificultat d'una qualificació urbanística desfavorable. Si en l'actual legislatura hagués governat l'Ajuntament el nostre grup, actualment ja s'hauria executat l'obra de clavegueram.
El govern d'Esquerra Republicana de Catalunya, en quatre anys, ha posat unes bústies i tres gronxadors.
Els ciutadans de Vallbonica saben el que els interessa. Si us plau: valoreu les accions d'uns governants del PSC que han avançat sempre en la direcció de construir i l'actuació d'altres, d'ERC, que han frenat severament la dinàmica evolutiva de Vallbonica.

Candidatura Socialista de Vallbona d'Anoia maig de 2011
Soc en Romà i he estat de sempre, ja en temps de la dictadura, vinculat al mon associatiu, sindical i polític. Això vol dir, entre altres coses, que soc gran. He estat Primer Secretari del PSC a la Comarca, regidor i, durant divuit anys, alcalde a l’Ajuntament de Vallbona. Actualment soc el Portaveu del Grup Socialista al Consell Comarcal de l’Anoia. A l’àmbit professional regento una petita empresa a Vallbona dedicada al la creació i manteniment d’espais públics i la creació i instal·lació de mobiliari urbà com ara fanals solars, entre altres productes. Faig el que m’agrada fer.
 D’on vinc?
De gaire bé tots els barris de Barcelona, la ciutat on vaig néixer i on el meu pare es guanyava la vida  arrancant  negocis d’hostaleria vinguts a menys i, en el moment oportú, traspassar-los. Així, a la meva infantesa, entre mudança i mudança, venia a viure a Vallbona a casa dels avis materns. Fins i tot en una d’aquelles estades  vaig assistir (durant mig curs!) a l’escola del poble ( a la de nens, està clar) amb el senyor Muñoz, als baixos de l’Ajuntament Vell on ara hi ha el Consultori mèdic (per cert: el vaig inaugurar juntament amb, aleshores, Conseller Tries, ara alcaldable de CiU a l’Ajuntament de Barcelona) Del meu temps d’infant, és l’època vital que més recordo per grata i intensa.


Com soc? (o, com em veig?)
Una part del caràcter et ve imprès genèticament; com aquí diem: el qui ho té al néixer no ho deixa al créixer. Però una bona part de la manera de fer s’adquireix amb les pròpies vivències. Com deia un president nord-americà: “A partir dels quaranta anys, cadascú és responsable de la seva cara”
Al llarg de la meva vida he viscut a molts indrets. Sant Gervasi, districte Vè, el “barri  xino” (estic parlant de BCN es clar) l’eixample, Vallcarca... També he viscut a Madrid i a altres llocs. He estat fill de la mestra i de la portera (el pare va punxar amb els bars ) He treballat de dels catorze anys i he anat a la Universitat. He sigut pobre ( i molt) i he sigut ric (no tant). I ,sempre, sempre , sempre he estat content i alegre en totes i cadascuna de les meves circumstàncies. De tot en trec una lliçó i tot ho intento positivar.
Extremadament social. Respectuós amb tothom, potser amb excés de dèficit d’ ambició, compromès amb el mon local, complidor. Valoro la ètica i els bons costums i  em molesta molt el luxe i la ostentació. No m’entusiasmo gaire am l’ èxit i pateixo poc davant el fracàs. Penso constantment amb la feina a fer.
Fills?
Tres de propis ( amb permís de les mares): el Roger que ha seguit els passos de l’avi patern i te el seu negoci hostaler, la Olaia que està estudiant fora i l’Otger, el petit, que va per a artista. Les  nenes bielorusses: la Katia, la Sasha i la Natasha que compartim la seva educació amb sa mara biològica i estan amb nosaltres els mesos d’estiu.

Perquè Vallbona?
Instal·lar-me a Vallbona va ser el compliment d’un desig. Explico unes anècdotes:
“Ruman”, heu-me això, em  deia la iaia Antonieta (ella era menuda; encara  més baixeta que jo als meus onze anys) al temps que assenyalava quelcom d’un estant  del   rebost de casa seva. Heu-me això! Que bonica la frase i que bé que sonava a la seva boca de persona gran!
No em motegis!  em botzinaven els meus amics d’infantessa a Vallbona. Els de Barcelona em deien: no ma insultis!   A Vallbona la gent et saludava al passar: bona nit.....adéu-siau i a Barcelona ni et miraven i si ho feien, et miraven malament. Les històries del l’avi a la vora del  foc. La llibertat d’acció en ventrades de quitxalla. La descoberta  més interessant de totes en el pas de nen a noi. I tantes i tantes vivències com aquestes que quan va arribar el moment de separar-me de l’estol familiar (en el meu cas, com molts d’altres a l’època, fou en acabat  de fer el soldat) el destí de vol estava ja dissenyat.